necro doméstica del juego
Algú recognoscible com un tecnòcrata, forçat per transparència cínica, informa, en aquest confedrama, del ritual d’introversió del dany que es produeix entre els usuaris de videojocs d’extermini, amb una banda sonora de violències de base, ens relata com «actualitzem» el letal domèstic.
El que hi ha en joc no és sinó la nostra capacitat d’assimilació del nombre de l’extermini i la nostra altíssima tolerància amb la idea de dany: colateral, expandit…
Són noves necropaties que han deixat el principi lúdic per monumentalitzar l’ansietat com a pura i estricta tortura higienitzada. Jugadors alliberats que seran presentats, mitjançant dibuixos, per protegir les seves vides.
